delicte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēlictum.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəˈlik.tə]
• IPA^(key): (Valencia) [deˈlik.te]

Noun

delicte m (plural delictes)

1. crime

See also

• crim

Further reading

• “delicte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

---

Latin

Noun

(deprecated template usage) dēlicte

1. vocative singular of dēlictus