subjecte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin subiectus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [subˈʒek.tə]
• IPA^(key): (Balearic) [subˈʒɛk.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [subˈd͡ʒɛk.te]

Adjective

subjecte (feminine subjecta, masculine and feminine plural subjectes)

1. subject
2. held, grasped

Noun

subjecte m (plural subjectes)

1. (grammar) subject

Related terms

• subjectar
• subjectiu

Further reading

• “subjecte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “subjecte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “subjecte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “subjecte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Participle

subjecte

1. vocative masculine singular of subjectus

References

• “subjecte”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• subjecte in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.