virtut

See also: virtût

Catalan

Etymology

Probably a semi-learned borrowing from Latin virtūtem. Cognate with Occitan vertut.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [birˈtut]
• IPA^(key): (Balearic) [virˈtut]
• IPA^(key): (Valencia) [viɾˈtut]

• Audio (Barcelona):

  (file)

Noun

virtut f (plural virtuts)

1. virtue

Related terms

• virtuós
• virtuosisme
• virtuositat

Further reading

• “virtut”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “virtut”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “virtut” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “virtut”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)