oïdor
Jump to navigation
Jump to search
See also: oidor
Catalan[edit]
Etymology[edit]
From oir + -dor, possibly corresponding to Latin audītōrem.
Pronunciation[edit]
- IPA(key): (Central) [u.iˈðo]
- IPA(key): (Balearic) [o.iˈðo]
- IPA(key): (Valencian) [o.iˈðoɾ]
- Rhymes: -o(ɾ)
Noun[edit]
oïdor m (plural oïdors, feminine oïdora)
- hearer or listener; one who hears or listens
- an alumnus who, without enrolling, attends a class; one who audits a class
- (historical) a magistrate invested with the power to hear on judicial, economic, etc. matters and rule on them
Further reading[edit]
- “oïdor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “oïdor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “oïdor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “oïdor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.