xerrar

Catalan

Etymology

Onomatopoeic, compare Spanish charlar and Occitan charrar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʃəˈra]
• IPA^(key): (Valencia) [t͡ʃeˈraɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

xerrar (first-person singular present xerro, first-person singular preterite xerrí, past participle xerrat)

1. (intransitve) to chat, to chatter
2. (transitve) to blab, to let slip, to reveal

   Va xerrar que havia tengut un fill amb un torero.

   She let slip that she had had a son with a bullfighter.

3. (intransitve) to chatter, to chirp (of birds)

   Els lloros xerren molt. ― Parrots chatter a lot.

Synonyms

• (chirp): xerrotejar

Derived terms

• xerrada
• xerraire
• xerrameca
• xerrera
• xerrotejar

Related terms

• xerricar

Further reading

• “xerrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “xerrar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “xerrar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “xerrar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.