caràcter

See also: caracter, carácter, and caractér

Catalan

Etymology

From Latin character, from Ancient Greek χαρακτήρ (kharaktḗr, “type, nature, character”), from χαράσσω (kharássō, “I engrave”).

Noun

caràcter m (plural caràcters)

1. character (distinguishing feature; characteristic)
2. personality
   • 2009, Jean Grave, Les Aventures d'en Nono:

     era d'un caràcter molt indulgent

     He had an indulgent personality

3. character, symbol

Derived terms

• caracteritzar

Related terms

• característic

Further reading

• “caràcter” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.