concloure

See also: conclouré

Catalan

Etymology

From Latin conclūdere, present active infinitive of conclūdō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kuŋˈklɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [koŋˈklɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [koŋˈklɔw.ɾe]
• Rhymes: -ɔwɾe

Verb

concloure (first-person singular present concloc, first-person singular preterite concloguí, past participle conclòs)

1. to conclude

Related terms

• concloent
• conclús
• conclusió
• conclusiu

Further reading

• “concloure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “concloure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “concloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “concloure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.