cròton

See also: croton, Croton, and crôton

Catalan

Etymology

Borrowed from New Latin crotōn, from Ancient Greek κροτών (krotṓn).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈkɾɔ.tun]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [ˈkɾɔ.ton]

Noun

cròton m (plural cròtons)

1. croton, rushfoil

Further reading

• “cròton” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “cròton” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cròton”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024