definitiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēfīnītīvus. First attested in 1490.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.fi.niˈtiw]
• IPA^(key): (Valencian) [de.fi.niˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

definitiu (feminine definitiva, masculine plural definitius, feminine plural definitives)

1. definitive

Derived terms

• definitivament
• en definitiva

Further reading

• “definitiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “definitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “definitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.