intransitiu

Catalan

Etymology

From Latin intransitīvus, synchronically in- +‎ transitiu (“transitive”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [in.tɾən.ziˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [in.tɾan.ziˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

intransitiu (feminine intransitiva, masculine plural intransitius, feminine plural intransitives)

1. intransitive

   Antonym: transitiu

Derived terms

• intransitivament

Further reading

• “intransitiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “intransitiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “intransitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “intransitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.