reduir

Catalan

Etymology

From Latin redūcere, present active infinitive of redūcō (“reduce”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [re.ðuˈiɾ]

Verb

reduir (first-person singular present redueixo, first-person singular preterite reduí, past participle reduït)

1. to bring back into original condition, restore, heal
2. to reduce, to simplify
3. to reduce, to lessen, to make smaller
4. to explain in simpler terms
5. to restrain

Related terms

• reducció
• reductible
• reductiu
• reductor
• reduïment

 

Further reading

• “reduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “reduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “reduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “reduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.