soroll

Catalan

Etymology

From the verb sorollar (itself possibly from Latin sollicitāre crossed with titillicāre), possibly influenced by eixorellar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [suˈɾoʎ]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [soˈɾoʎ]
• Rhymes: -oʎ

Noun

soroll m (plural sorolls)

1. noise

Derived terms

• sorollós

Further reading

• “soroll” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “soroll”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “soroll” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “soroll” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.