triumvirat

See also: Triumvirat

Catalan

Etymology

From Latin triumvīrātus.

Pronunciation

• Rhymes: -at

Noun

triumvirat m (plural triumvirats)

1. triumvirate

Further reading

• “triumvirat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “triumvirat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “triumvirat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “triumvirat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

French

Etymology

From Latin triumvirātus.

Pronunciation

• IPA^(key): /tʁi.jɔm.vi.ʁa/

Noun

triumvirat m (plural triumvirats)

1. (chiefly historical) triumvirate

Related terms

• duumvirat

Further reading

• “triumvirat”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.

---

Norwegian Bokmål

Pronunciation

• IPA^(key): [tʁɪʉmʋɪˈʁɑːt]

Noun

triumvirat (definite singular triumviratet, indefinite plural triumvirater)

1. a triumvirate