pagà

See also: paga, pagá, pagã, and pågå

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pəˈɣa]
• IPA^(key): (Valencian) [paˈɣa]

Etymology 1

Inherited from Old Catalan pagà, borrowed from Latin pāgānus. Compare French païen (inherited) and Spanish pagano (probably borrowed).

Adjective

pagà (feminine pagana, masculine plural pagans, feminine plural paganes)

1. pagan

Derived terms

• paganisme
• paganitzar

Noun

pagà m (plural pagans, feminine pagana)

1. pagan

Etymology 2

Verb

pagà

1. third-person singular preterite indicative of pagar

Further reading

• “pagà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pagà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pagà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pagà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Corsican

Alternative forms

• pacà

Verb

pagà

1. to pay

Further reading

• “pagà” in INFCOR: Banca di dati di a lingua corsa

Lombard

Pronunciation

• (Milanese) IPA^(key): /paˈɡa/

Verb

pagà

1. to pay

Derived terms

• pagà dazzi