vanitat

Catalan

Etymology

Probably borrowed from Latin vānitās, vānitātem.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bə.niˈtat]
• IPA^(key): (Balearic) [və.niˈtat]
• IPA^(key): (Valencia) [va.niˈtat]

Noun

vanitat f (plural vanitats)

1. vanity (that which is vain, futile, or worthless)
2. vanity (excessive pride)

Derived terms

• vanitós

Related terms

• va

Further reading

• “vanitat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vanitat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vanitat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vanitat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.