marcir

Catalan

Etymology

From Latin marcēre, present active infinitive of marceō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mərˈsi]
• IPA^(key): (Valencia) [maɾˈsiɾ]

Verb

marcir (first-person singular present marceixo, first-person singular preterite marcí, past participle marcit)

1. (transitive, reflexive) to wilt

   Synonym: pansir

   • 1891, Jacint Verdaguer, “L'Atlantide”, in L'Avenç‎^[1], translation of original by Albert Savine:

     verdadera plaga que extenua y marceix la planta

     veritable plague that weakens and wilts the plant

   • 1968, Lluís Llach (lyrics and music), “Cal que neixin flors a cada instant”‎^[2]:

     Una flor d'avui es marceix just a l'endemà

     A flower from today wilts just the next day

Related terms

• marcir-se

Further reading

• “marcir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “marcir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “marcir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “marcir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.