corroir

Catalan

Etymology

From Latin corrōdō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ku.ruˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [ko.ruˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [ko.roˈiɾ]

Verb

corroir (first-person singular present corroeixo, first-person singular preterite corroí, past participle corroït)

1. to corrode

Related terms

• corrosió
• corrosiu

Further reading

• “corroir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “corroir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “corroir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “corroir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.