cursiu

Catalan

Etymology

Analogical formation on the basis of Latin cursus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kurˈsiw]
• IPA^(key): (Valencian) [kuɾˈsiw]

Adjective

cursiu (feminine cursiva, masculine plural cursius, feminine plural cursives)

1. cursive
2. cursory

Related terms

• curs
• cursiva

Further reading

• “cursiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cursiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “cursiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cursiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Adjective

cursiu m (feminine singular cursiva, masculine plural cursius, feminine plural cursivas)

1. cursive

Further reading

• Diccionari General de la Lenga Occitana, L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber, 2008-2024, page 209.