desobeir

See also: désobéir

Catalan

Etymology

des- +‎ obeir

Pronunciation

• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

desobeir (first-person singular present desobeeixo, first-person singular preterite desobeí, past participle desobeït)

1. to disobey

   Antonym: obeir

Related terms

• desobediència
• desobedient

Further reading

• “desobeir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “desobeir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “desobeir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “desobeir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Middle French

Verb

desobeir

1. to disobey