detenir

See also: détenir

Catalan

Alternative forms

• detindre

Etymology

From Latin dētinēre, present active infinitive of dētineō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.təˈni]
• IPA^(key): (Valencia) [de.teˈniɾ]

Verb

detenir (first-person singular present detinc, first-person singular preterite detinguí, past participle detingut)

1. (transitive) to stop, to block
2. (transitive) to detain
   • 2017 January 4, Julia Camacho, “Detinguda la meitat de la plantilla dela Guàrdia Civil per narcotràfic”, in El Periódico‎^[1]:

     Els veïns d'Isla Mayor (Sevilla), un petit municipi a la riba del riu Guadalquivir, fa dies que estan en estat de xoc després de saber que la meitat de la plantilla de la caserna de la Guàrdia Civil, començant pel sergent, està detinguda per narcotràfic.

     The residents of Isla Mayor (Sevilla), a small municipality on the bank of the Guadalquivir river, have been in a state of shock for days after learning that half of the staff of the Guardia Civil's barracks, starting with the sergeant, is detained for drug trafficking.

Related terms

• detenció

Further reading

• “detenir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “detenir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “detenir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “detenir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Old French

Etymology

Borrowed from Latin detinere, present active infinitive of detineo.

Verb

detenir

1. to detain (to keep as a prisoner; to not allow to leave)

Descendants

• → English: detain
• French: détenir

References

• Godefroy, Frédéric, Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX^e au XV^e siècle (1881) (detenir, supplement)