jove

See also: Jove and jőve

Catalan

Etymology

Inherited from Latin iuvenis (compare Occitan jove, French jeune, Spanish joven), from Proto-Italic *juwenis, from Proto-Indo-European *h₂yuh₁en-.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /ˈʒo.və/
• (Central) IPA^(key): /ˈʒo.bə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈd͡ʒo.ve/

• Audio

  (file)

Adjective

jove (masculine and feminine plural joves or jóvens)

1. young

   Antonym: vell

Derived terms

• rejovenir

Related terms

• joventut

Noun

jove m or f (plural joves or jóvens)

1. a young person, adolescent

Noun

jove f (plural joves or jóvens)

1. daughter-in-law

   Synonym: nora

Coordinate terms

• gendre

Further reading

• “jove” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “jove”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “jove” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “jove” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Occitan

Alternative forms

• jouine (Mistralian)

Etymology

From Old Occitan joven, from Latin iuvenem, juvenem, accusative of iuvenis, from Proto-Italic *juwenis, from Proto-Indo-European *h₂yuh₁en-.

Pronunciation

• Audio (Languedocien)

  (file)

Adjective

jove m (feminine singular jove, masculine plural joves, feminine plural joves)

1. young

Related terms

• jovença
• jovencèl
• jovenet
• joveneta
• jovenisme
• jovenòme
• jovent
• joventut

Further reading

• "jove" - Diccionari de la Lenga Occitana (pg. 358)

---

Serbo-Croatian

Noun

jove

1. inflection of jova:
   1. genitive singular
   2. nominative/accusative/vocative plural