manumetre

See also: manumetré

Catalan

Etymology

From Latin manūmittere, from pre-Classical Latin manū ēmittere, literally ‘send out from one’s hand’.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [mə.nuˈmɛ.tɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [mə.nuˈmə.tɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [ma.nuˈme.tɾe]

Verb

manumetre (first-person singular present manumeto, first-person singular preterite manumetí, past participle manumès)

1. to manumit

Related terms

• manumissió

Further reading

• “manumetre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “manumetre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “manumetre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.