menjar

Catalan

Etymology

From Latin manducāre, present active infinitive of manducō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məɲˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [meɲˈd͡ʒaɾ]

Verb

menjar (first-person singular present menjo, first-person singular preterite mengí, past participle menjat)

1. (transitive, intransitive) to eat

Derived terms

• menjador

Noun

menjar m (plural menjars)

1. food

Derived terms

• menjar blanc
• menjar ràpid

Further reading

• “menjar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “menjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “menjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “menjar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.