mirall

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan mirall~mirayl, from Vulgar Latin *mīrāclum (“mirror”), derived from Latin mīrārī (“look at”). By surface analysis, mirar +‎ -all. Compare Occitan miralh, Old French mirail. Morphological doublet of miracle, a borrowing from Latin.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [miˈɾaʎ]
• (Balearic, informal) IPA^(key): /miˈɾaj/

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -aʎ

Noun

mirall m (plural miralls)

1. mirror

   Synonym: (Valencian) espill

Derived terms

• mirall de popa
• mirall retrovisor

References

• “mirall” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “mirall”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “mirall” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “mirall” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.