posseir

Catalan

Etymology

From Latin possidēre, present active infinitive of possideō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pu.səˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [po.səˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [po.seˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

posseir (first-person singular present posseeixo, first-person singular preterite posseí, past participle posseït)

1. to possess, to have

Derived terms

• desposseir

Related terms

• posseïdor
• possés
• possessió
• possessional
• possessionar
• possessiu
• possessor
• possessori

 

Further reading

• “posseir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “posseir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “posseir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “posseir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.