rellotge

Catalan

Etymology

From Old Catalan relotge (1362), from the older orollotge, from Latin hōrologium, from Ancient Greek ὡρολόγιον (hōrológion).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈʎɔ.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Valencia) [reˈʎɔ.d͡ʒe]

Noun

rellotge m (plural rellotges)

1. clock, watch

Derived terms

• rellotger

Further reading

• “rellotge” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rellotge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rellotge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rellotge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.