superàvit

See also: superavit and superávit

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [su.pəˈɾa.βit]
• IPA^(key): (Balearic) [su.pəˈɾa.vit]
• IPA^(key): (Valencian) [su.peˈɾa.vit]

Noun

superàvit m (plural superàvits)

1. (economics) surplus

Further reading

• “superàvit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “superàvit” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “superàvit”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “superàvit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.