cosir

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *cosīre, from Latin cōnsuere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kuˈzi]
• IPA^(key): (Valencian) [koˈziɾ]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

cosir (first-person singular present cuso, first-person singular preterite cosí, past participle cosit)

1. (transitive) to sew

Conjugation

    Conjugation of cosir (third conjugation, without -eix-, irregular)

infinitive			cosir
gerund			cosint
past participle				masculine		feminine
		singular		cosit		cosida
		plural		cosits		cosides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cuso	cuses	cus	cosim	cosiu	cusen
	imperfect	cosia	cosies	cosia	cosíem	cosíeu	cosien
	future	cosiré	cosiràs	cosirà	cosirem	cosireu	cosiran
	preterite	cosí	cosires	cosí	cosírem	cosíreu	cosiren
	conditional	cosiria	cosiries	cosiria	cosiríem	cosiríeu	cosirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cusi	cusis	cusi	cosim	cosiu	cusin
	imperfect	cosís	cosissis	cosís	cosíssim	cosíssiu	cosissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	cus	cusi	cosim	cosiu	cusin
	negative (no)	—	no cusis	no cusi	no cosim	no cosiu	no cusin

Derived terms

• cosida
• cosidor
• cosidura
• descosir
• màquina de cosir

 

Related terms

• cosit
• costura
• costurer

 

Further reading

• “cosir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cosir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “cosir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cosir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.