embruixar

Catalan

Etymology

From em- +‎ bruixa +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.bɾuˈʃa]
• IPA^(key): (Valencian) [em.bɾujˈʃaɾ]

Verb

embruixar (first-person singular present embruixo, first-person singular preterite embruixí, past participle embruixat)

1. (transitive) to bewitch

   Synonyms: fetillar, encisar, maleficiar, gojar, fadar, encantar

2. (transitive, figurative) to captivate

   Synonym: captivar

Conjugation

    Conjugation of embruixar (first conjugation)

infinitive			embruixar
gerund			embruixant
past participle				masculine		feminine
		singular		embruixat		embruixada
		plural		embruixats		embruixades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embruixo	embruixes	embruixa	embruixem	embruixeu	embruixen
	imperfect	embruixava	embruixaves	embruixava	embruixàvem	embruixàveu	embruixaven
	future	embruixaré	embruixaràs	embruixarà	embruixarem	embruixareu	embruixaran
	preterite	embruixí	embruixares	embruixà	embruixàrem	embruixàreu	embruixaren
	conditional	embruixaria	embruixaries	embruixaria	embruixaríem	embruixaríeu	embruixarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embruixi	embruixis	embruixi	embruixem	embruixeu	embruixin
	imperfect	embruixés	embruixessis	embruixés	embruixéssim	embruixéssiu	embruixessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	embruixa	embruixi	embruixem	embruixeu	embruixin
	negative (no)	—	no embruixis	no embruixi	no embruixem	no embruixeu	no embruixin

Derived terms

• desembruixar
• embruix
• embruixador
• embruixadura
• embruixament

 

Further reading

• “embruixar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “embruixar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “embruixar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.