junyir

Catalan

Alternative forms

• júnyer

Etymology

Inherited from Latin iungere. First attested in the 13th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒuˈɲi]
• IPA^(key): (Valencian) [d͡ʒuˈɲiɾ]

Verb

junyir (first-person singular present junyeixo, first-person singular preterite junyí, past participle junyit)

1. (transitive) to join, to unite

   Synonyms: ajuntar, unir

2. (transitive) to yoke

   Synonym: enjovar

Conjugation

    Conjugation of junyir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			junyir
gerund			junyint
past participle				masculine		feminine
		singular		junyit		junyida
		plural		junyits		junyides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	junyeixo	junyeixes	junyeix	junyim	junyiu	junyeixen
	imperfect	junyia	junyies	junyia	junyíem	junyíeu	junyien
	future	junyiré	junyiràs	junyirà	junyirem	junyireu	junyiran
	preterite	junyí	junyires	junyí	junyírem	junyíreu	junyiren
	conditional	junyiria	junyiries	junyiria	junyiríem	junyiríeu	junyirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	junyeixi	junyeixis	junyeixi	junyim	junyiu	junyeixin
	imperfect	junyís	junyissis	junyís	junyíssim	junyíssiu	junyissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	junyeix	junyeixi	junyim	junyiu	junyeixin
	negative (no)	—	no junyeixis	no junyeixi	no junyim	no junyiu	no junyeixin

Related terms

• junt

Further reading

• “junyir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “junyir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “junyir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.