llaviejar

Catalan

Etymology

From llavi +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʎə.βi.əˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [ʎə.vi.əˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎa.vi.eˈd͡ʒaɾ]

Verb

llaviejar (first-person singular present llaviejo, first-person singular preterite llaviegí, past participle llaviejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to move the lips without speaking
2. (transitive) to mouth (to say words silently)
3. (transitive) to stammer

   Synonym: balbucejar

Conjugation

    Conjugation of llaviejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			llaviejar
gerund			llaviejant
past participle				masculine		feminine
		singular		llaviejat		llaviejada
		plural		llaviejats		llaviejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llaviejo	llavieges	llavieja	llaviegem	llaviegeu	llaviegen
	imperfect	llaviejava	llaviejaves	llaviejava	llaviejàvem	llaviejàveu	llaviejaven
	future	llaviejaré	llaviejaràs	llaviejarà	llaviejarem	llaviejareu	llaviejaran
	preterite	llaviegí	llaviejares	llaviejà	llaviejàrem	llaviejàreu	llaviejaren
	conditional	llaviejaria	llaviejaries	llaviejaria	llaviejaríem	llaviejaríeu	llaviejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llaviegi	llaviegis	llaviegi	llaviegem	llaviegeu	llaviegin
	imperfect	llaviegés	llaviegessis	llaviegés	llaviegéssim	llaviegéssiu	llaviegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	llavieja	llaviegi	llaviegem	llaviegeu	llaviegin
	negative (no)	—	no llaviegis	no llaviegi	no llaviegem	no llaviegeu	no llaviegin

Further reading

• “llaviejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.