mandrejar

Catalan

Etymology

From mandra +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mən.dɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [man.dɾeˈd͡ʒaɾ]

Verb

mandrejar (first-person singular present mandrejo, first-person singular preterite mandregí, past participle mandrejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to loaf, to idle

   Synonyms: gandulejar, dropejar

Conjugation

    Conjugation of mandrejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			mandrejar
gerund			mandrejant
past participle				masculine		feminine
		singular		mandrejat		mandrejada
		plural		mandrejats		mandrejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mandrejo	mandreges	mandreja	mandregem	mandregeu	mandregen
	imperfect	mandrejava	mandrejaves	mandrejava	mandrejàvem	mandrejàveu	mandrejaven
	future	mandrejaré	mandrejaràs	mandrejarà	mandrejarem	mandrejareu	mandrejaran
	preterite	mandregí	mandrejares	mandrejà	mandrejàrem	mandrejàreu	mandrejaren
	conditional	mandrejaria	mandrejaries	mandrejaria	mandrejaríem	mandrejaríeu	mandrejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mandregi	mandregis	mandregi	mandregem	mandregeu	mandregin
	imperfect	mandregés	mandregessis	mandregés	mandregéssim	mandregéssiu	mandregessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	mandreja	mandregi	mandregem	mandregeu	mandregin
	negative (no)	—	no mandregis	no mandregi	no mandregem	no mandregeu	no mandregin

Further reading

• “mandrejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.