xisclar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan cisclar, from Vulgar Latin *cisclāre, alteration of fistulāre (“to play the flute”). Compare Spanish chillar and Basque txistulari.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʃisˈkla]
• IPA^(key): (Valencian) [t͡ʃisˈklaɾ]
• Homophone: xisclà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

xisclar (first-person singular present xisclo, first-person singular preterite xisclí, past participle xisclat)

1. (intransitive) to scream, to wail

Conjugation

    Conjugation of xisclar (first conjugation)

infinitive			xisclar
gerund			xisclant
past participle				masculine		feminine
		singular		xisclat		xisclada
		plural		xisclats		xisclades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xisclo	xiscles	xiscla	xisclem	xiscleu	xisclen
	imperfect	xisclava	xisclaves	xisclava	xisclàvem	xisclàveu	xisclaven
	future	xisclaré	xisclaràs	xisclarà	xisclarem	xisclareu	xisclaran
	preterite	xisclí	xisclares	xisclà	xisclàrem	xisclàreu	xisclaren
	conditional	xisclaria	xisclaries	xisclaria	xisclaríem	xisclaríeu	xisclarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xiscli	xisclis	xiscli	xisclem	xiscleu	xisclin
	imperfect	xisclés	xisclessis	xisclés	xiscléssim	xiscléssiu	xisclessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	xiscla	xiscli	xisclem	xiscleu	xisclin
	negative (no)	—	no xisclis	no xiscli	no xisclem	no xiscleu	no xisclin

Derived terms

• xiscladissa
• xisclaire
• xiscle

Further reading

• “xisclar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “xisclar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “xisclar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “xisclar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.