venjar

Catalan

Etymology

From Old Catalan venjar, from Latin vindicāre. Doublet of vindicar, a borrowing from Latin.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bəɲˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [vəɲˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [veɲˈd͡ʒaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

venjar (first-person singular present venjo, first-person singular preterite vengí, past participle venjat)

1. to avenge

Derived terms

• venjança

Related terms

• venjador

References

• “venjar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “venjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “venjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “venjar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Old Occitan

Etymology

From Latin vindicāre, present active infinitive of vindicō. Closely related to Old French and Anglo-Norman vengier.

Verb

venjar

1. (reflexive, se venjar) to avenge oneself, to take revenge

Descendants

• Occitan: venjar

  Languedocien: vengar