venjar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan venjar, from Latin vindicāre. Doublet of vindicar, a borrowing from Latin.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bəɲˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [vəɲˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [veɲˈd͡ʒaɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

venjar (first-person singular present venjo, first-person singular preterite vengí, past participle venjat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to avenge
2. (pronominal) to take revenge [with de ‘on, for’]
   • 1934, Joan Puig i Ferreter, Camins de França:

     Així es venjava de la mica més de sort que jo tenia amb les dones, comparada amb la desgràcia d'ell

     Thus he took revenge for the little bit more luck that I had with women, compared to his misfortune.

Conjugation

    Conjugation of venjar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			venjar
gerund			venjant
past participle				masculine		feminine
		singular		venjat		venjada
		plural		venjats		venjades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	venjo	venges	venja	vengem	vengeu	vengen
	imperfect	venjava	venjaves	venjava	venjàvem	venjàveu	venjaven
	future	venjaré	venjaràs	venjarà	venjarem	venjareu	venjaran
	preterite	vengí	venjares	venjà	venjàrem	venjàreu	venjaren
	conditional	venjaria	venjaries	venjaria	venjaríem	venjaríeu	venjarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	vengi	vengis	vengi	vengem	vengeu	vengin
	imperfect	vengés	vengessis	vengés	vengéssim	vengéssiu	vengessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	venja	vengi	vengem	vengeu	vengin
	negative (no)	—	no vengis	no vengi	no vengem	no vengeu	no vengin

Derived terms

• venjable
• venjador
• venjament
• venjança
• venjatiu

References

• “venjar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “venjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “venjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “venjar”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)

Old Occitan

Etymology

From Latin vindicāre. Closely related to Old French and Anglo-Norman vengier.

Verb

venjar

1. (reflexive, se venjar) to avenge oneself, to take revenge

Descendants

• Occitan: venjar

  Languedocien: vengar