sagnar
Catalan
Etymology
From Old Catalan sagnar, from Latin sanguināre, a verb based on sanguis (“blood”). First attested in 1309[1] Compare Occitan sagnar, French saigner, Spanish sangrar).
Pronunciation
Verb
sagnar (first-person singular present sagno, first-person singular preterite sagní, past participle sagnat)
- to bleed
Conjugation
Related terms
References
- ^ “sagnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
- “sagnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “sagnar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “sagnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.