esllavissar-se

Catalan

Etymology

From llau.

Verb

esllavissar-se (first-person singular present m'esllavisso, first-person singular preterite m'esllavissí, past participle esllavissat)

1. (reflexive) to fall apart, to crumble

Derived terms

• esllavissada

Further reading

• “esllavissar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esllavissar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esllavissar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.