hàbit

See also: habit

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin habitus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈa.βit]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [ˈa.bit]

Noun

hàbit m (plural hàbits)

1. (religion) habit (clerical garb)
2. habit, custom

   Synonym: habitud

Derived terms

• penjar els hàbits

Related terms

• habitar
• habitual
• habituar
• habitud

 

Further reading

• “hàbit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “hàbit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.