satisfer

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin satisfacere, present active infinitive of satisfacio, based on the conjugation of fer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.tisˈfe]
• IPA^(key): (Valencia) [sa.tisˈfeɾ]

Verb

satisfer

1. to satisfy

Related terms

• fer
• satisfacció
• satisfactori
• satisfaent

Further reading

• “satisfer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “satisfer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “satisfer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “satisfer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.