socórrer

Catalan

Etymology

From Latin succurrō.

Verb

socórrer (first-person singular present socorro, first-person singular preterite socorreguí, past participle socorregut)

1. to aid; assist

Related terms

• córrer
• socors

Further reading

• “socórrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “socórrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “socórrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “socórrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.