succeir

Catalan

Etymology

From Latin succēdō, succēdĕre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [suk.səˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [suk.seˈiɾ]
• Homophone: succeí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

succeir (first-person singular present succeeixo, first-person singular preterite succeí, past participle succeït)

1. (intransitive) to happen, occur

   Synonyms: esdevenir-se, ocórrer

2. (transitive, intransitive) to succeed, follow

Related terms

• succés

Further reading

• “succeir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “succeir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “succeir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “succeir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Anagrams

• escurci, escurcí