supí

See also: supi and sūpí

Catalan

Etymology

From Latin supīnus.

Pronunciation

• (Balearic, Central, Valencian) IPA^(key): /suˈpi/

Adjective

supí (feminine supina, masculine plural supins, feminine plural supines)

1. supine (lying on its back)

   Antonym: pron

Noun

supí m (uncountable)

1. (grammar) supine (a type of verbal noun used in the ablative and accusative cases)

Further reading

• “supí” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “supí” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “supí” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “supí” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Czech

Etymology

sup +‎ -í

Pronunciation

• IPA^(key): [ˈsupiː]

Adjective

supí

1. vulture, vulture's

Further reading

• supí in Příruční slovník jazyka českého, 1935–1957
• supí in Slovník spisovného jazyka českého, 1960–1971, 1989