col·ludir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin collūdere, with normal change of conjugation to -ir.

Verb

col·ludir (first-person singular present col·ludeixo, first-person singular preterite col·ludí, past participle col·ludit)

1. to collude

Conjugation

    Conjugation of col·ludir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			col·ludir
gerund			col·ludint
past participle				masculine		feminine
		singular		col·ludit		col·ludida
		plural		col·ludits		col·ludides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·ludeixo	col·ludeixes	col·ludeix	col·ludim	col·ludiu	col·ludeixen
	imperfect	col·ludia	col·ludies	col·ludia	col·ludíem	col·ludíeu	col·ludien
	future	col·ludiré	col·ludiràs	col·ludirà	col·ludirem	col·ludireu	col·ludiran
	preterite	col·ludí	col·ludires	col·ludí	col·ludírem	col·ludíreu	col·ludiren
	conditional	col·ludiria	col·ludiries	col·ludiria	col·ludiríem	col·ludiríeu	col·ludirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·ludeixi	col·ludeixis	col·ludeixi	col·ludim	col·ludiu	col·ludeixin
	imperfect	col·ludís	col·ludissis	col·ludís	col·ludíssim	col·ludíssiu	col·ludissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	col·ludeix	col·ludeixi	col·ludim	col·ludiu	col·ludeixin
	negative (no)	—	no col·ludeixis	no col·ludeixi	no col·ludim	no col·ludiu	no col·ludeixin

Related terms

• col·lusió

Further reading

• “col·ludir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.