destarotar

Catalan

Etymology

From des- +‎ tarot +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [dəs.tə.ɾuˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [dəs.tə.ɾoˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [des.ta.ɾoˈtaɾ]

Verb

destarotar (first-person singular present destaroto, first-person singular preterite destarotí, past participle destarotat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to disconcert

   Synonym: desconcertar

Conjugation

    Conjugation of destarotar (first conjugation)

infinitive			destarotar
gerund			destarotant
past participle				masculine		feminine
		singular		destarotat		destarotada
		plural		destarotats		destarotades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	destaroto	destarotes	destarota	destarotem	destaroteu	destaroten
	imperfect	destarotava	destarotaves	destarotava	destarotàvem	destarotàveu	destarotaven
	future	destarotaré	destarotaràs	destarotarà	destarotarem	destarotareu	destarotaran
	preterite	destarotí	destarotares	destarotà	destarotàrem	destarotàreu	destarotaren
	conditional	destarotaria	destarotaries	destarotaria	destarotaríem	destarotaríeu	destarotarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	destaroti	destarotis	destaroti	destarotem	destaroteu	destarotin
	imperfect	destarotés	destarotessis	destarotés	destarotéssim	destarotéssiu	destarotessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	destarota	destaroti	destarotem	destaroteu	destarotin
	negative (no)	—	no destarotis	no destaroti	no destarotem	no destaroteu	no destarotin

Further reading

• “destarotar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “destarotar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “destarotar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.