llogar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin locāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʎuˈɣa]
• IPA^(key): (Balearic) [ʎoˈɣa]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎoˈɣaɾ]
• Homophone: llogà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

llogar (first-person singular present llogo, first-person singular preterite lloguí, past participle llogat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive, takes a reflexive pronoun) to rent, hire

   Synonym: arrendar

   Ser per llogar-hi cadires

   to be something so curious, incredible, or unheard to behold

   (literally, “to be something to rent seats for”)

Conjugation

    Conjugation of llogar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			llogar
gerund			llogant
past participle				masculine		feminine
		singular		llogat		llogada
		plural		llogats		llogades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llogo	llogues	lloga	lloguem	llogueu	lloguen
	imperfect	llogava	llogaves	llogava	llogàvem	llogàveu	llogaven
	future	llogaré	llogaràs	llogarà	llogarem	llogareu	llogaran
	preterite	lloguí	llogares	llogà	llogàrem	llogàreu	llogaren
	conditional	llogaria	llogaries	llogaria	llogaríem	llogaríeu	llogarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llogui	lloguis	llogui	lloguem	llogueu	lloguin
	imperfect	llogués	lloguessis	llogués	lloguéssim	lloguéssiu	lloguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	lloga	llogui	lloguem	llogueu	lloguin
	negative (no)	—	no lloguis	no llogui	no lloguem	no llogueu	no lloguin

Derived terms

• desllogar

Related terms

• lloguer

Anagrams

• argoll