refermar

Catalan

Etymology

From re- +‎ ferm +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.fərˈma]
• IPA^(key): (Valencian) [re.feɾˈmaɾ]

Verb

refermar (first-person singular present refermo, first-person singular preterite refermí, past participle refermat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to reaffirm

Conjugation

    Conjugation of refermar (first conjugation)

infinitive			refermar
gerund			refermant
past participle				masculine		feminine
		singular		refermat		refermada
		plural		refermats		refermades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refermo	refermes	referma	refermem	refermeu	refermen
	imperfect	refermava	refermaves	refermava	refermàvem	refermàveu	refermaven
	future	refermaré	refermaràs	refermarà	refermarem	refermareu	refermaran
	preterite	refermí	refermares	refermà	refermàrem	refermàreu	refermaren
	conditional	refermaria	refermaries	refermaria	refermaríem	refermaríeu	refermarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refermi	refermis	refermi	refermem	refermeu	refermin
	imperfect	refermés	refermessis	refermés	referméssim	referméssiu	refermessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	referma	refermi	refermem	refermeu	refermin
	negative (no)	—	no refermis	no refermi	no refermem	no refermeu	no refermin