satisfer

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin satisfacere, based on the conjugation of fer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.tisˈfe]
• IPA^(key): (Valencian) [sa.tisˈfeɾ]

Verb

satisfer (first-person singular present satisfaig, first-person singular preterite satisfiu, past participle satisfet)

1. to satisfy

Conjugation

    Conjugation of satisfer (second conjugation, irregular)

infinitive			satisfer
gerund			satisfent
past participle				masculine		feminine
		singular		satisfet		satisfeta
		plural		satisfets		satisfetes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	satisfaig	satisfàs	satisfà	satisfem	satisfeu	satisfan
	imperfect	satisfeia	satisfeies	satisfeia	satisfèiem	satisfèieu	satisfeien
	future	satisfaré	satisfaràs	satisfarà	satisfarem	satisfareu	satisfaran
	preterite	satisfiu	satisferes	satisfeu	satisférem	satisféreu	satisferen
	conditional	satisfaria	satisfaries	satisfaria	satisfaríem	satisfaríeu	satisfarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	satisfaci	satisfacis	satisfaci	satisfem	satisfeu	satisfacin
	imperfect	satisfés	satisfessis	satisfés	satisféssim	satisféssiu	satisfessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	satisfés	satisfaci	satisfem	satisfeu	satisfacin
	negative (no)	—	no satisfacis	no satisfaci	no satisfem	no satisfeu	no satisfacin

Related terms

• fer
• satisfacció
• satisfactori
• satisfaent

Further reading

• “satisfer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “satisfer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “satisfer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “satisfer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.