córrer

See also: correr

Catalan

Etymology

From , from Latin currere, present active infinitive of currō, from Proto-Italic *korzō, from Proto-Indo-European *ḱers- (“to run”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˌkoˈre]
• IPA^(key): (Valencia) [ˌkoˈreɾ]
• Rhymes: -ore(ɾ)

Verb

córrer (first-person singular present corro, first-person singular preterite correguí, past participle corregut)

1. to run
2. to rush

Derived terms

• correfoc
• correguda
• correguera
• corrent
• correntia
• corrents
• recórrer
• transcórrer

 

Related terms

• cors, cós
• curs
• discórrer
• encórrer
• escórrer
• incórrer
• ocórrer
• recórrer
• socórrer

 

Further reading

• “córrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “córrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “córrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “córrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Occitan

Alternative forms

• corrir

Etymology

From Old Occitan, from Latin currere, present active infinitive of currō.

Verb

córrer

1. to run

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

Related terms

• corrent
• cors
• encórrer
• recórrer

Further reading

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians‎^[1], 2 edition, →ISBN, page 290.