conduir

Catalan

Etymology

From Latin condūcere, present active infinitive of condūcō (“lead, bring or draw together”), from con- + dūcō (“lead”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kun.duˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [kon.duˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [kon.duˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

conduir (first-person singular present condueixo, first-person singular preterite conduí, past participle conduït)

1. to lead, guide
2. to drive (a vehicle)
3. to conduct (e.g. electricity or heat)

Related terms

• conductiu
• conduit

Further reading

• “conduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.