constrènyer

Catalan

Etymology

From (compare Occitan constrénher), from Latin cōnstringere, present active infinitive of cōnstringō (compare French contraindre, Spanish constreñir).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kunsˌtɾɛˈɲe]
• IPA^(key): (Balearic) [konsˌtɾəˈɲe]
• IPA^(key): (Valencia) [konsˌtɾeˈɲeɾ]

Verb

constrènyer (first-person singular present constrenyo, first-person singular preterite constrenyí, past participle constret)

1. to constrain, to oblige
2. to constrict

Related terms

• constrenyedor
• constrenyible
• constrenyiment
• constret
• constretament
• constricció
• constrictiu
• constrictor
• constringent
• estrènyer

 

Further reading

• “constrènyer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “constrènyer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “constrènyer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “constrènyer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.